DESCOBRIM EL PALLARS SOBIRÀ

Motxileta per caminar, botes còmodes per caminar, roba per caminar i abrigar amb diferents capes, pals per caminar -si els uses habitualment-, el dinar del dissabte, un xubasquero, càmara de fotos, moltes pages de passar-t'ho bé...

Dissabte 18 de maig Sortida a les 6h del matí de la Crta de Vilassar/Cantonada Carrer Rafael de Casanovas. Arribada als Pallars i visita de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i de La Girola, una formatgeria tradicional de formatge de llet de cabra. Dinar al castell de València d'Àneu. Cal portar-se'l. Caminada fins a la cascada del Gerber. Farem dos grups. Els que vulguin caminar més sortiran des de l'hotel els Avets, i els que no, pujaran un tram amb l'autocar. Sopar i allotjament a l'Hotel Els Avets de Bonaigua de Baix, situat dins la Mata de València. Diumenge 19 de maig. Esmorzar. Anada a les Planes de Son i caminada per la Mata de València. També hi haurà la possibilitat de fer dos grups. Dinar de la cuina tradicional del Pallars. Tornada cap a casa.

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya , situada al nord-oest del país. Forma part de l'àmbit territorial de l' Alt Pirineu i Aran , així com de la província de Lleida . La capital i municipi més poblat de la comarca és Sort . La comarca limita al nord amb França ( regió d'Occitània ), al nord-est amb Andorra (parròquies de Sant Julià de Lòria , Andorra la Vella i la Massana ), al sud-est amb l' Alt Urgell , al sud i sud-oest amb el Pallars Jussà , a l'oest amb l' Alta Ribagorça i al nord-oest amb la Vall d'Aran . A l' edat mitjana el comtat de Pallars Sobirà incloïa també la Vall Fosca , que actualment forma part del Pallars Jussà . El seu relleu està vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents, que el drenen de nord a sud fins al Congost de Collegats , que travessa la serra de Boumort al límit de la comarca amb el Pallars Jussà. Al nord-est hi ha el cim més elevat de Catalunya, la Pica d'Estats , de 3.143 msnm . La ...

L' Ecomuseu de les valls d'Àneu és un museu dedicat a l' etnografia de les valls d'Àneu i la resta del Pallars . Inaugurat l'any 1994 i situat als municipis d' Esterri d'Àneu , Alt Àneu , Espot i La Guingueta d'Àneu , localitzades a la comarca del Pallars Sobirà , el museu fou concebut per Ferran Rella i Cisco Farràs des del Consell Cultural de les Valls d'Àneu i adequat, posteriorment, per Llorenç Prats [3] com una entitat viva que, a partir de la recerca, la conservació, la difusió i la restitució del patrimoni integral vol participar i incidir en el desenvolupament econòmic i social de les valls d'Àneu i de la resta del Pallars . Superant l'àmbit de la museologia tradicional l'ecomuseu permet relacionar elements monumentals, naturals i etnogràfics en l'entorn més immediat de l' home i recuperar formes de vida aneuenca de finals del segle XIX i ressituar, així mateix, els objectes en el seu lloc d'orig...

 Aquest gran salt d'aigua està dins el terme municipal de l'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Podríem dir que és el desembassament natural de l'estany de Gerber (2.165 msnm), i passant per la vall i després pel barranc de Gerber es precipita sobtadament a la vall de la Bonaigua amb un salt d'uns 125 m.  Fa uns 40.000 anys, per la vall de la Bonaigua (que és la vall principal de la zona per la qual passarem) hi discorria la glacera principal a la qual desemboçava la vall del Gerber. En fondre's el gel, la vall del Gerber va patir menys erosió que la principal, quedant penjada en respecte a aquesta. Ara podem veure el gran desnivell que hi ha entre les dues valls just per a on cau la cascada del Gerber, o altrament dit salt de Comials.

La Mata de València o Mata de Sorpe és una de les avetoses més grans i extenses del Pirineu .  La Mata de València ocupa uns vessants obacs , que s’estenen en direcció estoest des de 1100 m fins a una cota de 1900 m dins de l'alta conca de la Noguera Pallaresa en ple Pirineu central. Està delimitada del riu de Cabanes i del Refugi del Gerdar pel costat de ponent, del riu de la Bonaigua al nord, del poble de València d'Àneu a llevant i de la serra de Castell Renau a migdia. A Catalunya tenim grans masses forestals, sobretot les relacionades amb el clima mediterrani. Si volem conèixer les avetoses, boscos propis del centre-nord  d’Europa, ens cal anar als Pirineus. Per trobar els millors boscos d’aquestes coníferes, hem de buscar zones orientades al nord, obertes i per entre els 1500 i els 1800 metres d’altitud, encara que a la Val d’Aran, també els podem trobar a partir dels 1300 metres. El gran port dels avets, de més de 30-45 metres d’alçada i la quasi...