La Mata de València o Mata de Sorpe és una de les avetoses més grans i extenses del Pirineu. La Mata de València ocupa uns vessants obacs, que s’estenen en direcció estoest des de 1100 m fins a una cota de 1900 m dins de l'alta conca de la Noguera Pallaresa en ple Pirineu central. Està delimitada del riu de Cabanes i del Refugi del Gerdar pel costat de ponent, del riu de la Bonaigua al nord, del poble de València d'Àneu a llevant i de la serra de Castell Renau a migdia.
A Catalunya tenim grans masses forestals, sobretot les relacionades amb el clima mediterrani. Si volem conèixer les avetoses, boscos propis del centre-nord d’Europa, ens cal anar als Pirineus. Per trobar els millors boscos d’aquestes coníferes, hem de buscar zones orientades al nord, obertes i per entre els 1500 i els 1800 metres d’altitud, encara que a la Val d’Aran, també els podem trobar a partir dels 1300 metres.
El gran port dels avets, de més de 30-45 metres d’alçada i la quasi inexistència de vegetació al sotabosc, fa que els avetoses tinguin un aspecte majestuós. Per aquest estiu us proposem caminar per l’avetosa de la Mata de València, a les Valls d’Àneu.
Aquest bosc pirinenc van tenir un aprofitament intensiu des de l’edat mitjana, i els avets, amb el seu creixement recte els fa especialment valuosos per a la construcció. Tradicionalment, els veïns del es valls obtenien un percentatge de la venda de l’aprofitament forestal encara que la propietat era comtal i aquest beneficis es van mantenir fins a la desamortització, on es privatitzar els bosc. Entre els anys 1975-76 van passar a mans de l’estat i ara formen part de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aiguestortes i Sant Maurici.
El bosc, ara s’està recuperant i és l’hàbitat de fauna, tant ocells com mamífers, on destaca l’emblemàtic gall fer (Tetrao urogallus). Aquesta és una espècie forestal, amenaçada i molt difícil de veure, encara que podem trobar-ne rastres d’excrements i petjades.
Per conèixer aquesta avetosa us proposem dues rutes, una de curta, sempre per dins el bosc, d’una mica més de 5 km i una de 13 km, que combina boscos i pastures, i dona la volta a la muntanya.
El punt d’inici de les dues rutes és el aparcament del gerdar, a la carretera C-142z, passat l’Hotel els Avets.
Comentarios
Publicar un comentario